Diagnosi de punts singulars estructurals afectats pel flux d’avinguda al Districte de Conca Fluvial de Catalunya

El Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH), identifica diverses mesures a desenvolupar per l’ACA al districte de conca fluvial de Catalunya. Entre aquestes, s’inclou ES100.13.01.03_Publicació, millora i actualització de les fitxes de punts singulars al districte de conca fluvial de Catalunya i ES100.14.03.01_Manteniment i millora de l’inventari de les infraestructures lineals de transport i comunicació afectades pel flux en avinguda, incloent una diagnosi de l’estat actual al Districte de la Conca Fluvial de Catalunya.

Objectiu del projecte

L’objectiu d’aquest treball és disposar d’un inventari actualitzat dels Punts Singulars Estructurals (PSE), dintre del DCFC, on es caracteritzi per a cada estructura el seu grau d’afectació per a les avingudes de 10, 100 i 500 anys de període de retorn i determinar el grau de priorització d’actuacions, identificat en una base de cobertura SIG amb metadades, així com la realització de la corresponent fitxa associada a cada PSE amb el format de l’ACA.

L’estudi ha estat realitzat per ABM juntament amb l’empresa TYPSA, que va guanyar la corresponent licitació pública.

Integració de la base de dades

Les dues principals bases de dades, amb informació en tot l’àmbit de Catalunya, són la BD_PSPA de l’ACA (on hi ha inventariats un total de 5845 PSE) i les obres de fàbrica inventariades per la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (DGIM) del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (amb un total de 3675 punts). A partir de l’anàlisi d’aquestes bases de dades i de la informació antecedent disponible, s’han pogut inventariar 2682 PSE (2020 provinents de la BD de l’ACA i 662 de la BD de la DGIM.

Per a completar la base de dades resultant d’aquest treball s’ha consultat diversa informació antecedent (aixecaments taquimètrics, models hidràulics, etc), facilitada principalment per l’ACA. No obstant, ha estat necessària la realització de vàries sortides de camp (visita de prop de 1000 estructures, podent-ne recopilar informació d’un 90%) s’han considerant aquelles corresponents a les tipologies esmentades, que no hagin estat estudiades dins del MAPRI 2019 o els estudis de planificació i que se situïn sobre un curs de la xarxa principal o en l’entorn de nuclis urbans. Per tal de agilitzar la presa de dades, uniformitzar la informació recopilada a camp i facilitar-ne el seu processat s’ha utilitzat l’eina mòbil de camp ODK Collect.

Dels 2682 PSE, s’ha pogut completar la informació de 2619, dels quals s’ha obtingut el grau d’afecció hidràulica i la priorització de reposició, seguint la metodologia del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO). Aquest procés s’ha automatitzat informàticament  per tal d’agilitzar i simplificar el tractament de la informació.

Finalment, per a cada PSE s’ha generat una fitxa amb tota la descripció de la estructura i la via a la que servei, així com la informació hidràulica i de priorització corresponent. Aquestes fitxes s’han generat de forma automàtica amb un codi Python creat per al present treball .

Actualment aquesta informació és pública i es troba disponible al visor de l’ACA.