Actuacions d’estabilització i protecció enfront riuades del talús del marge esquerre de la riera de Sant Pol a la zona de Can Roca.

La riera de Sant Pol és l’aiguabarreig de la riera d’en Mates i la riera de Vallalta. Ambdós cursos fluvials conflueixen just aigua avall del nucli urbà de Sant Cebrià de Vallalta i desemboquen al mar 4 km aigua avall a Sant Pol de Mar.

Impacte de les borrasques a la riera de Sant Pol

Durant els episodis de les borrasques Glòria i Sant Jordi de l’any 2020, la riera de Sant Pol va patir una forta crescuda dels cabals circulants, produint fortes erosions als seus marges, entre d’altres a la zona de Can Roca.

Concretament, es va produir un desplaçament de la llera de la riera cap a l’exterior del meandre, activant l’erosió i afectant l’estabilitat del talús del marge esquerre, d’uns 10 metres d’alçada i d’una longitud d’uns 120 metres.

Al llarg dels anys, la riera de Sant Pol ha anat patint un estretament i desplaçament cap al marge esquerre a la zona de Can Roca, produint-se l’erosió del peu del talús del marge esquerre, afectant el camí d’accés de Can Roca, i aportant un volum de material d’aquest talús a la llera, que pot arribar a afectar la capacitat de l’endegament dins del nucli urbà.

Objectius de les actuacions plantejades

Els principals objectius dels treballs són l’estabilització del talús del tram afectat i la reposició del camí d’accés a Can Roca, juntament amb les actuacions complementàries per evitar que la llera es mobilitzi cap al marge esquerre en futurs episodis, tot garantint la integració ambiental i paisatgística de les actuacions plantejades.

Es proposa recuperar el traçat que presentava abans dels temporals que van provocar l’esfondrament del marge, i addicionalment, es planteja el trasllat de la traça de la llera cap al marge dret.

Tenint en compte l’elevada velocitat del flux (valors mitjans superiors a 5,5 m/s), l’elevat calat que presenta per a avingudes de 500 anys de període de retorn (superior a 4,00 metres), l’elevada alçada del talús (més 9,50 metres en el punt més desfavorable) i la presència del camí d’accés a Can Roca en la part superior del talús, s’ha optat per una solució amb escullera combinada amb tècniques de bioenginyeria.

La protecció del talús està formada amb una doble capa d’escullera estructural de 1.000 a 3.000 kg, amb un pendent 3H:4V, fins assolir la cota de la làmina d’aigua per a l’avinguda de 500 anys de període de retorn (alçada màxima 8,00 metres). L’escullera s’ha col·locat sobre una base de graves de 20 cm de gruix i sobre una làmina geotèxtil de 200 gr/m². La part baixa del mantell d’escullera s’ha integrat amb estaques de salze.

La secció s’ha complementat amb la formació d’espigons transversals al marge esquerre cada 10 metres aproximadament, formats per tres filades en vertical i dos filades en horitzontal d’escullera de 300 a 1.000 kg, col·locada sobre un llit de graves de 20 cm de gruix i sobre una làmina geotèxtil.

A la part alta del talús, s’ha creat un terraplè fins al vial existent, sobre el qual s’ha estès una capa de 30 cm de terra vegetal millorada orgànicament amb adobs vegetals i s’ha revegetat amb hidrosembra d’espècies autòctones i plantació de plàtans. La terrassa inferior entre espigons, s’ha revestit amb geomalla, composada per manta orgànica de coco protegida per una manta de polipropilè, capaç de suportar velocitats del flux d’aigua de 6 m/s, i s’ha revegetat amb hidrosembra i plantació de salzes blancs.