Projectes
Hidràulica

Estudi d’inundabilitat de Vic i Pla director d’infraestructures hidràuliques

Model amb 15 eixos i 22,5 km, en règim gradualment variat i variable quasi-bidimensional.

Estudi hidràulic i estudi d’inundabilitat per la revisió del POUM que caracteritza el comportament hidràulic d’uns 22,5 km dels principals cursos naturals al seu pas pel terme de Vic, per tal d’avaluar el risc d’inundació i la seva compatibilitat amb els usos del sòl.

L’estudi d’inundabilitat es va complementar posteriorment amb la redacció del “Programa d’infraestructures hidràuliques de Vic”, l’objectiu del qual va ser dissenyar, definir, valorar econòmicament, prioritzar i programar l’execució de totes aquelles infraestructures que es van preveure a partir de l’estudi d’inundabilitat per poder minimitzar els riscos d’inundació que pateix el nucli urbà i també per protegir els nous sectors urbanitzables, segons els criteris establerts conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’àmbit de l’estudi d’inundabilitat se situa al terme municipal de Vic (Osona), on els principals eixos de drenatge naturals són el riu Méder i el riu Gurri, essent aquest darrer un afluent pel marge dret del riu Ter, al qual aflueix aigua amunt de l’embassament de Sau.

L’estudi d’inundabilitat en la situació actual determinava que, del conjunt dels 8 trams de lleres estudiades, les que presentaven unes condicions d’inundació més problemàtiques a l’àmbit del sòl urbà i urbanitzable delimitat de Vic eren les dels Torrent de Sant Jaume i del Torrent de l’Esperança. La confluència del Méder i del Rec de Fontanelles amb el riu Gurri és també un àmbit especialment conflictiu.

Pel que fa a la resta de trams fluvials que discorren per terrenys de sòl no urbanitzable presenten un comportament hidràulic propi de lleres naturals, inundant les terrasses al·luvials situades a una cota més baixa, però restant confinades entre les terrasses al·luvials més elevades de la plana.

L’estudi d’inundabilitat va permetre realitzar una proposta de zonificació de l’espai fluvial en aplicació del llavors vigent Reglament de la Llei d’Urbanisme, si bé es determinava també la necessitat de realitzar una sèrie de mesures de millora d’infraestructures hidràuliques en els punts on no resultava possible compatibilitzar el risc d’inundació i els usos actuals o previstos mitjançant elements de protecció passiva.

Aquestes infraestructures dissenyades a partir de la prognosi de l’estudi d’inundabilitat són les que posteriorment es recullen en el Programa o Pla d’infraestructures.

A ABM tenim una extensa experiència en l’elaboració d’estudis d’inundabilitat, perquè és un dels nostres àmbits d’especialitat des de l’any 2000.Un tret diferencial d’ABM és aquesta aposta d’especialització, per la qual disposa d’equips d’especialistes dedicats exclusivament a l’elaboració d’estudis hidràulics i estudis de riscos d’inundació o estudis d’inundabilitat.

Aquesta focalització i especialització permet estar contínuament al dia en relació a les darreres innovacions tecnològiques i als criteris normatius aplicables als estudis d’inundabilitat.

Exemples d’altres estudis d’inundabilitat desenvolupats per ABM són, a la mateixa conca, l’estudi d’inundabilitat del nucli de Manlleu, vila situada just al costat del marge esquerre d’un meandre molt tancat del riu Ter, o bé l’estudi del meandre del riu Aranzadi a Pamplona, un estudi d’inundabilitat l’objectiu del qual era poder dissenyar l’ús de tots aquests terrenys naturalment inundables com a parc urbà.

Un altre exemple d’estudi d’inundabilitat de major abast és la Planificació de l’Espai Fluvial de la conca del riu Fluvià, que inclou, de fet, estudis hidràulics o de risc d’inundació d’un total de 130 km de cursos fluvials d’aquesta conca.

Característiques

Superfície de les conques estudiades: 227,89 km²
15 eixos modelitzats, 22.495 m de longitud
34 estructures tipus pont i 33 elements tipus bassa
Hidrologia: HEC-HMS (hidrograma unitari), 36 subconques i 40 trams.

Cabals punta riu Gurri a l’extrem d’aigua avall del TM de Vic:
Q10: 144,10 m³/s; Q100: 595,30 m³/s; Q500: 1.153,70 m³/s.
Cabals punta riu Méder confluència amb el Gurri:
Q10: 60,20 m³/s; Q100: 266,40 m³/s; Q500: 483,60 m³/s
Modelització hidràulica HEC-RAS
Règim uniforme gradualment variat i variable quasi-bidimensional

Client: Ajuntament de Vic
Anys: 2007 i 2010
Vic

Altres projectes
Subscriu-te
Rep per correu electrònic totes les novetats d'ABM i coneix els darrers projectes on hem treballat
Subscriu-te
Rep per correu electrònic totes les novetats d'ABM i coneix els darrers projectes on hem treballat