Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) del riu Fluvià

Estudi multidisciplinari que es va realitzar entre octubre de 2007 i agost de 2010, en el marc dels treballs de Planificació dels espais fluvials que en aquell moment estava desenvolupant l’Agència Catalana de l’Aigua, per tal de realitzar una diagnosi de la situació de la conca del riu Fluvià en els aspectes hidrològics, morfo dinàmics i ambientals.

L’objectiu que es perseguia era proposar i planificar propostes en forma d’actuacions o bé propostes de gestió de caràcter integral que permetessin resoldre i ordenar els diversos conflictes vinculats a la gestió de l’aigua i del medi hídric de l’espai fluvial.

En el marc d’aquests treballs es va elaborar un estudi hidrològic per poder determinar els cabals corresponents a les diferents probabilitats d’episodis d’avinguda de la conca, que té una superfície de 970,28 km², la qual es va dividir en 88 sub-conques, cadascuna de les quals tenia una superfície màxima de 40 km². La caracterització hidrològica es va efectuar mitjançant el mètode de l’hidrograma unitari emprant el model hidro-meteorològic HMS.

L’estudi hidrològic es va poder elaborar a partir de les sèries de dades anuals de cabals disponibles de les tres estacions d’aforament existents al Fluvià (Olot, Esponellà, Garrigàs ) i de l’estació d’aforament de Serinyà en el riu Ser.

Es va elaborar un estudi hidràulic o estudi d’inundabilitat per poder delimitar les zones inundables, l’abast de l’estudi hidràulic va ser 130 km de lleres de cursos fluvials de la conca, amb més de dues mil seccions transversals de càlcul i es va introduir al model hidràulic un centenar d’estructures que interfereixen l’espai fluvial.

L’estudi d’inundabilitat va permetre generar la zonificació de l’espai fluvial (llera, espai fluvial, sistema hídric i zona inundable) i generar els plànols de risc d’inundació i de calats d’inundació.

Dins de l’àmbit fluvial de l’estudi s’hi va incloure, a més a més de la totalitat del curs del riu Fluvià (96,6 km) , des dels Plans d’Hostalets d’en Bas fins a la desembocadura al mar, els seus principals tributaris: la riera de Bianya, la riera de Riudaura, el riu Turonell, el riu Llierca i el riu Ser.

L’estudi d’inundabilitat va permetre poder apreciar que, per exemple, els problemes per desbordaments de la llera del riu Fluvià al seu pas per Olot començarien a partir d’episodis amb una recurrència superior a 10 anys de període de retorn. Els cabals associats a les avingudes de 10 i 50 anys de període de retorn a la llera del riu Fluvià just aigua amunt de la ciutat d’Olot serien 130,10 i 237,70 m³/s, respectivament. Aigua avall el nucli urbà els cabals s’incrementarien fins als 162,20 m³/s per 10 anys i 290,20 m³/s per 50 anys de període de retorn.

El tram on es produirien els principals desbordaments seria el comprès entre el paratge de Sant Roc i el Pont de Santa Magdalena. La capacitat de desguàs de la llera i de les estructures existents al llarg d’aquest tram del riu Fluvià seria equivalent als 10 anys de període de retorn.

En el tram situat aigua avall del Pont de Santa Magdalena s’incrementa considerablement el pendent longitudinal de la llera del riu Fluvià i no es produirien desbordaments importants per avingudes de molt baixa recurrència, excepte al Parc de Les Tries, on per avingudes de 100 ( 295 m³/s aigua amunt d’Olot i 341 m³/s aigua avall) i 500 anys de període de retorn ( 457 m³/s aigua amunt d’Olot i 529 m³/s aigua avall) es produirien afeccions sobre les instal·lacions del Club Natació Olot i el Càmping Les Tries.

Segons el registre històric d’inundacions recollit al document “Cartografia i anàlisi del risc d’inundació del patrimoni cultural a la conca del riu Fluvià”, de maig de 2002, el cabal estimat a Olot durant l’aiguat del 1940 (Qci = 230 m³/s) correspondria a una avinguda de 50 anys de període de retorn. La descripció de les afeccions produïdes en aquell episodi és bastant coincident amb els resultats de la modelització hidràulica realitzada a l’estudi d’inundabilitat de la Pef, tot i que cal considerar que durant aquell aiguat es van produir modificacions geomorfològiques molt importants, i a més a més des de llavors s’han realitzat obres d’endegament de la llera del riu Fluvià al seu pas per Olot que han modificat la seva capacitat de desguàs.

A més a més dels estudis hidràulics i hidrològics, el treball incloïa un estudi morfològic i una avaluació de l’estat ecològic dels ecosistemes fluvials.

A partir de la diagnosi hidràulica de l’estudi de riscos d’inundació i de l’avaluació ambiental es va generar una proposta de zonificació de l’espai fluvial per poder-hi regular els usos i plantejar mesures orientades a resoldre els problemes detectats, es van definir els criteris de gestió que s’hi haurien d’aplicar i les mesures d’intervenció, sensibilització i informació necessàries per poder conscienciar a la població.

Més concretament els objectius específics que va pretendre assolir la PEF de la conca del Fluvià eren:

• Recuperar ambientalment i millorar hidràulicament els trams del curs del Fluvià al seu pas per la plana de la Vall d’en Bas, ocupats per explotacions agrícoles que han modificat el seu curs natural, en una zona que també pateix un elevat risc d’inundació.

• Disminuir els danys per inundacions en les zones urbanes, industrials i d’infraestructures consolidades, en especial en l’entorn del nucli urbà d’Olot.

• Replantejar la funcionalitat de les diverses rescloses existents per tal d’avaluar la possibilitat de la seva eliminació, en funció de l’estat, del nivell de risc i dels condicionants morfo dinàmics.

• Recuperar els antics meandres, especialment a les zones planeres del tram baix del riu Fluvià, afectades per explotacions d’àrids o bé per alteracions morfològiques.

Altres exemples estudis d’inundabilitat desenvolupats per ABM són l’estudi d’inundabilitat del nucli de Vic, l’estudi d’inundabilitat del nucli de Manlleu , vila situada just al costat del marge esquerre d’un meandre molt tancat del riu Ter o bé l’estudi d’inundabilitat del meandre del riu Aranzadi a Pamplona, l’objectiu del qual era poder dissenyar l’ús de tots aquells terrenys naturalment inundables com a parc urbà.

Més recentment ABM, conjuntament amb l’empresa TYPSA, després de guanyar una licitació de l’ACA, ha desenvolupat el Pla de gestió de motes i recuperació de zones inundables de les conques de la Muga i de la Mugueta, que és un dels instruments que l’ACA desenvolupa actualment en el marc del Pla de gestió del risc d’inundacions (PGRI) per l’escenari 2022-2027.