Estudi hidràulic del riu Arga a Pamplona pel projecte del Parc del meandre d’Aranzadi

ABM va formar part de l’equip redactor del projecte del Parc del meandre d’Aranzadi en qualitat d’especialistes en enginyeria fluvial col·laborant amb l’equip d’arquitectes Aldayjover Arquitectos, SL.

El Parc del meandre d’Aranzadi, ubicat just al nord del nucli històric de Pamplona, es va projectar en els terrenys de l’interior del meandre, delimitats per la llera del riu Arga en el seu límit exterior, en una longitud perimetral d’aproximadament 2.000 m. El riu Arga, quan arriba a Pamplona, té una conca vessant d’uns 810 km².

ABM va desenvolupar un estudi d’inundabilitat per poder precisar els límits de la inundació per diferents episodis de recurrència. Els resultats es van poder contrastar amb l’episodi real de crescuda que va succeir el 12 de febrer de 2009.

L’estudi d’inundabilitat es va elaborar a principis de l’any 2009. Es va treballar sobre una restitució aèria 1:500 i  a més a més es va elaborar topografia complementària.

Es va desenvolupar un model hidràulic Hec-Ras. Els cabals màxims de crescuda pels diferents períodes de retorn es van obtenir a partir de dades de la Confederación Hidrográfica del Ebro. 

A dins de l’àmbit de l’estudi d’inundabilitat hi ha diverses estructures que interfereixen el flux del riu, totes les quals es van incloure al model, que són, des d’aigua amunt fins aigua avall: la resclosa d’una mini-central del Molino de Ciganda, la passera per vianants anomenada de Alemanes, la resclosa de San Pedro, d’origen medieval, el pont de San Pedro, d’origen romà i transformat també a l’època medieval i el pont de Vergel, construït l’any 1990 a partir d’un projecte de Javier Manterola.

El procés de tractament de les dades inicials i dels resultats es va efectuar mitjançant l’extensió Hec-GeoRas en entorn GIS. La modelització hidràulica per l’estudi d’inundabilitat  estava formada per dos eixos de flux, el del riu Arga i l’aiguafons de l’interior del meandre, que sumaven 3.576 m. Ambdós eixos es van connectar mitjançant un vessador lateral situat a la mota existent en el marge esquerre, i ambdós confluïen just aigua avall de la resclosa de San Pedro.

Els resultats de l’estudi d’inundabilitat van assenyalar que en la situació inicial la llera del riu podia transportar sense vessar el flux corresponent a l’avinguda ordinària (període de retorn 2,33 anys i cabal punta de 217 m³/s), però per crescudes de 5 anys de període de retorn (cabal punta 300 m³/s) ja es produïen desbordaments cap a l’interior del meandre.

Per avingudes de 10 anys de període de retorn (370 m³/s) els desbordaments cap a l’interior del meandre ja provocaven un flux secundari de 55 m³/s amb calats que arribaven a 1,5 metres en alguns punts.

Per una avinguda de 25 anys de període de retorn (cabal punta de 462 m³/s) la inundació del meandre ja seria pràcticament completa, amb un flux secundari per l’interior del meandre que podria arribar a 145 m³/s, amb calats màxims d’uns 2 metres.

L’estudi d’inundabilitat demostra que l’estructura del pont de San Pedro provoca una sobre-elevació del flux de crescuda ja a partir de la crescuda ordinària, la qual assoleix 30 cm a partir dels 10 anys de període de retorn.

L’avinguda del 12 de febrer de 2009 va provocar un pic de crescuda que, per les dades recollides a les diferents estacions d’aforament de la conca, s’estima que va ser d’entre 400 i 455 m³/s a Pamplona, el qual correspondria a un període de retorn d’entre 10 i 25 anys.

En simular els efectes de la inundació realment produïda (a partir de les dades preses in situ) mitjançant el model hidràulic de l’estudi d’inundabilitat es va poder determinar que el cabal de crescuda que millor reproduïa la situació del 12 de febrer seria 420 m³/s, que encaixava perfectament amb els càlculs hidrològics efectuats, i situaria la crescuda en un període de retorn de 16 anys.

La proposta de l’equip redactor del projecte va ser conservar les característiques d’inundabilitat naturals del meandre i concebre’l com a parc fluvial.

La idea fonamental era potenciar l’aiguafons existent a l’interior del meandre mitjançant la creació d’una zona deprimida en la qual, mitjançant la plantació d’arbres de ribera, s’hi formaria un bosc de crescuda que permetria vehicular els fluxos desbordats des de l’Arga, controlats mitjançant un vessador lateral situat a l’extrem d’aigua amunt del parc, que alhora permetés controlar millor la inundació de la resta del parc fins a crescudes de 10 anys de període de retorn.

Els criteris de disseny van ser evitar els desbordaments no controlats per avingudes de menys de 10 anys de període de retorn, per evitar afeccions a les zones d’horta, i controlar i dirigir el flux secundari fins una crescuda de 10 anys de període de retorn, i que per crescudes superiors no es produïssin alteracions diferents de les que ja es produïen abans.

Les actuacions dissenyades en el projecte van ser la formació del bosc de crescuda, després de rebaixar el terreny per  donar-li un pendent mitjà del 0,25%, la construcció del vessador lateral integrat al marge esquerre del riu, de 54 metres de longitud, dissenyat per vessar 17 m³/s per T5 i 44 m³/s per T10, donar continuïtat a la mota del marge esquerre del riu, fixar les rasants dels camins existents perquè no provoquessin efecte barrera a la inundació i ubicar-hi noves passarel·les.

El model hidràulic de l’estudi d’inundabilitat per  la situació projectada va permetre dissenyar totes les actuacions i ajustar-les als criteris de disseny hidràulic.

Exemples d’altres estudis d’inundabilitat desenvolupats per ABM són l’estudi d’inundabilitat del nucli de Vic o bé, a la mateixa conca l’estudi d’inundabilitat del nucli de Manlleu.

Un altre exemple d’estudi d’inundabilitat de major abast és la Planificació de l’Espai Fluvial de la conca del riu Fluvià que inclou, de fet, estudis hidràulics o de risc d’inundació d’un total de 130 km de cursos fluvials d’aquesta conca.