Estudi del risc d’inundació del nucli de Manlleu per les crescudes del riu Ter

Estudi hidràulic que té per objectiu analitzar hidràulicament el comportament de les avingudes del riu Ter al seu pas pel nucli urbà de Manlleu, mitjançant un model avançat bidimensional Hec-ras (v5.0.7) amb un elevat nivell de detall, en el qual s’hi ha introduït fins i tot cadascun dels cossos i volums edificables existents en l’àmbit objecte d’estudi.

S’ha elaborat un document actualitzat de diagnosi del risc d’inundació de les crescudes del riu Ter que pateix el sòl urbà consolidat i no consolidat de Manlleu, en  la situació actual, d’acord amb la darrera modificació de 29 de desembre de 2016 del Reglament de Domini Públic Hidràulic (Real Decret 638/2016).

A partir de l’estudi d’inundabilitat s’ha avaluat la implantació dels futurs desenvolupaments en sòl urbà, per tal d’analitzar hidràulicament les actuacions de protecció i/o mesures de protecció passiva que sigui necessari aplicar per tal de minimitzar el risc d’inundació, garantir condicions de no afectació a tercers i assolir una ordenació del POUM compatible amb el risc d’inundació identificat.

L’àmbit de l’estudi d’inundabilitat abasta el nucli urbà de Manlleu i s’ha prolongat per tal de poder valorar i tenir en compte l’efecte de les múltiples infraestructures que es localitzen sobretot en l’extrem d’aigua amunt. El tram abasta una longitud d’uns 8,5 km del riu Ter, des d’uns 500 metres aigua amunt del viaducte de la C-17 fins a 1,2 km aigua avall de la resclosa de Can Rifà.

La metodologia emprada és la determinada a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, de l’ACA, de març de 2003.

La hidrologia emprada ha estat el model hidro-meteorològic Hec-HMS v.2.4.1 de la conca del riu Ter  de la PEF de l’Alt Ter (ACA, octubre 2009) i la cobertura de trams de cabals de l’ACA. També s’ha tingut en compte l’hidrograma d’aportació de la riera de Sorreigs, afluent del Ter pel marge dret.

Per tal d’obtenir una adequada resolució en l’àmbit de la llera, s’han utilitzat les dades LIDAR, de la 2a cobertura disponibles de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya corresponent al projecte LIDARCAT, així com la base topogràfica a escala 1:1.000 del nucli urbà de Manlleu, de l’ICGiC per ajustar i millorar la secció en alguna zona concreta.

En l’àmbit d’estudi es detecten 6 infraestructures que interfereixen la llera del riu i també hi ha 6 rescloses, totes les quals s’han introduït al model de l’estudi d’inundabilitat.

El riu Ter al seu pas pel nucli urbà de Manlleu va totalment encaixat i té una capacitat suficient fins a avingudes de 10 anys de període de retorn (cabal punta de 532 m³/s).

Per a avingudes de 50 anys de període de retorn (cabal punta 1384 m³/s), es començarien a produir els primers desbordaments del riu pel marge esquerre, fora del nucli urbà, la inundació afectaria la zona situada entre el pont de la C-17 a l’alçada de Sant Hipòlit de Voltregà fins a la colònia Rossinyol. Aquests desbordaments tindrien continuïtat aigua avall pel marge esquerre però amb retorn cap el riu Ter. També s’inundaria la zona esportiva municipal amb calats que podrien arribar als 90 centímetres.

Els resultats de l’estudi d’inundabilitat demostren que per a avingudes de 100 anys de període de retorn (cabal punta 1.863 m³/s), es produiria la inundació d’una part important del nucli urbà, que podria arribar fins a la Plaça de Fra Bernadí, inundant els carrers de Sant Jaume, Fedanci i Sant Jordi i altres terrenys de sòl urbà. A la zona esportiva es podrien assolir calats de 2 metres.

Per a crescudes de 500 anys de període de retorn (3.256 m³/s) , l’estudi d’inundabilitat assenyala que els terrenys del marge esquerre entre el pont de la C-17 a l’alçada de Sant Hipòlit de Voltregà i el pont del ferrocarril, coincidint amb les terrasses al·luvials més baixes, quedarien totalment inundats. Els desbordaments al nucli urbà serien molt importants amb calats de gran magnitud que podrien arribar als 4 metres als carrers perpendiculars més propers al riu, i arribarien fins al carrer de Josep Serra Sió i fins al carrer del Torrent de la Borina, inundant puntualment el carrer Vázquez de Mella. Aigua avall del nucli urbà, també s’inundaria el Pla de la Caseta.

Tenint en compte els resultats del model de l’estudi d’inundabilitat i les determinacions de  la darrera modificació del Reglament de Domini Públic Hidràulic s’elabora una proposta de Zonificació de l’Espai Fluvial en aquest tram del curs del riu Ter, delimitant la Zona de Flux Preferent, a partir de la zona de perill d’inundació greu per a una avinguda de 100 anys de període de retorn, i la Zona Inundable.

A partir de la proposta dels futurs desenvolupaments urbans i urbanitzables que el POUM de Manlleu preveu implantar, es realitza una prognosi d’inundabilitat, en la qual s’analitzen les actuacions de millora que són necessàries per assolir una protecció dels terrenys encara no ocupats en front dels riscos d’inundació, que sigui compatible amb el desenvolupament previst, que permeti reduir el risc que pateixen actualment les zones urbanes consolidades i que no provoqui o agreugi afeccions a terceres persones que siguin diferents a les que ja es produirien actualment.

Exemples d’altres estudis d’inundabilitat desenvolupats per ABM són, a la mateixa conca, l’estudi d’inundabilitat del nucli de Vic o bé l’estudi d’inundabilitat del meandre del riu Aranzadi a Pamplona, un estudi l’objectiu del qual era poder dissenyar l’ús de tots aquests terrenys naturalment inundables com a parc urbà.

Un altre exemple d’estudi d’inundabilitat de major abast és la Planificació de l’Espai Fluvial de la conca del riu Fluvià que inclou, de fet, estudis hidràulics o de risc d’inundació d’un total de 130 km de cursos fluvials d’aquesta conca.