La zona mitja i baixa de la conca de la Muga i la Mugueta, drenada pels trams mitjà i baix de la Muga, el tram baix del rec Madral, el Llobregat d’Empordà, la riera d’Anyet, la Muga, la riera de Figueres, el Manol i el rec Sirvent estan catalogats com a trams amb risc potencial significatiu d’inundació de l’Àrea amb risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI) de la conca de la Muga i Mugueta, dins del marc de l’Avaluació preliminar del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (APRI) elaborada per l’Agència Catalana de l’Aigua a l’any 2019.
L’objectiu d’aquest Pla ha estat definir les línies d’actuació que caldrà aplicar per prevenir i protegir aquests terrenys de la conca en front del risc d’inundació, i alhora definir les mesures estructurals o de gestió que s’hauran d’integrar en el Pla de gestió del risc d’inundació (PGRI) del districte de conca fluvial de Catalunya 2016 – 2021.
L’estudi ha estat realitzat per la UTE formada per les empreses ABM i TYPSA, que va guanyar la corresponent licitació pública.
Els termes municipals inclosos en l’àmbit d’estudi són Masarac, Peralada, Pont de Molins, Cabanes, Palau-saverdera, Figueres, Castelló d’Empúries, Vila-sacra, el Far d’Empordà, Riumors, Vilamalla, Siurana i Sant Pere Pescador.
El treball ha inclòs una primera fase de caracterització del medi, en la qual s’ha caracteritzat l’ARPSI de les conques de la Muga i la Mugueta, s’han analitzat les principals característiques de les conques i de la xarxa hidrogràfica, s’han identificat els trams amb risc d’inundació (TRI) i també s’ha elaborat un recull d’estudis hidrològics i hidràulicsantecedents, a nivell local, disponibles, que siguin més rellevants i una base de dades de punts singulars identificats, amb més de 300 registres.
Cal destacar que a nivell ambiental l’estat de les masses d’aigua a l’ARPSI de les conques de la Muga i la Mugueta és dolent, especialment a les parts mitja i baixa de les conques. Els cursos que es troben en pitjor estat són el tram baix de la Muga, el tram baix del Llobregat d’Empordà i la riera de Figueres.
L’àmbit d’estudi de la conca de la Muga abasta uns 88,4 km de cursos fluvials, endegats per motes de protecció, especialment als trams inferiors, on la presència i geometria d’aquestes és més regular. A excepció de la Muga, els cursos fluvials no presenten un flux de cabal superficial continu per a cabals ordinaris baixos. Al llarg del recorregut dels cursos fluvials de la conca de la Muga s’hi ubiquen nombrosos nuclis i zones urbanes que poden patir greus situacions de risc d’inundació.
L’àmbit d’estudi de la conca de la Mugueta i el rec Madral està format per uns 20,9 km de cursos fluvials que en general no presenten un flux continu d’aigua per a cabals ordinaris baixos. En aquest cas la majoria de trams travessen zones de camps o d’aiguamolls, a excepció del tram final del rec Madral que discorre per l’oest del nucli urbà de Roses, a la zona de Santa Margarida.
L’àmbit d’estudi del rec Sirvent té uns 7 km de longitud, el qual discorre per una zona de camps de conreu i d’aiguamolls. El càmping Nàutic Almatà està situat al marge esquerre del rec, al tram final abans de desembocar al riu Fluvià.
En la fase de diagnosi del risc d’inundació s’ha elaborat un estudi hidràulic o estudi d’inundabilitat de 116 km de cursos de la conca, mitjançant el software HEC-RAS, en la seva versió 5.0.6. per poder determinar el risc d’inundació a la zona d’estudi associat a les avingudes dels períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys i també l’associat al cabal de màxima crescuda ordinària (MCO).
La base cartogràfica emprada ha estat el model digital del terreny 2×2 m elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) al 2010, del projecte LiDARCAT, amb una densitat mínima de 0.5 punts/m², el qual s’ha complementat amb altres informacions topogràfiques de detall, MDT disponibles i cartografia urbana de major detall.
Una part de l’estudi d’inundabilitat s’ha realitzat amb el model unidimensional, en aquells trams on el riu no es troba limitat entre motes i el comportament del flux principal i el desbordat és unidireccional i acoblat. S’ha estudiat amb aquest tipus de model concretament 30,66 km de les lleres de l’Anyet, Merdanç i Orlina, del Llobregat d’Empordà i del Ricardell, i també del Manol i de la Riera d’Alguema.
El model bidimensional, amb una extensió efectiva d’uns 237 km², s’ha aplicat en els cursos baixos i cursos mitjos on els rius estan endegats entre motes, o el curs té poca capacitat i els desbordaments segueixen direccions clarament diferents a la del flux del curs principal. Per a una correcta modelització de l’espai fluvial, s’ha considerat una determinada zona de solapament en aquells cursos fluvials que tenen una part modelitzada mitjançant el model unidimensional i una altra modelitzada mitjançant el model bidimensional. Als efectes de poder facilitar la modelització l’estudi s’ha distribuït en un total de 8 sistemes fluvials interconnectats.
Per poder construir el model de l’estudi d’inundabilitat s’ha tingut en compte un total de 180 estructures que poden interferir el flux, bé siguin estructures transversals, obres de pas o obres de drenatge. Per tots els sistemes s’han definit les condicions de contorn i els hidrogrames d’entrada o de sortida, que alhora poden ser condicions de contorn pels sistemes que estan connectats. Els hidrogrames dels cursos fluvials s’han elaborat a partir de models hidrològics de resposta de les conques fluvials incorporant als models hidràulics bidimensionals els hietogramesde pluja neta de les aportacions difuses de la plana al·luvial de la part baixa de les conques de la Muga i la Mugueta sobre cadascun dels sistemes.
Fruit dels resultats de les simulacions del model hidràulic, es van generar els ràsters de màxims de les següents variables: calat, velocitat, cota màxima d’aigua i perillositat màxima, així com la delimitació de la zona potencialment inundable per a cada període de retorn per tal de caracteritzar tant l’extensió de les zones inundables, així com les condicions d’inundabilitat resultants. La perillositat ha estat calculada com el producte dels calats d’inundació màxims i les velocitats màximes segons els criteris tècnics establerts per l’ACA en els documents “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” de març de 2003.
A més a més s’ha elaborat la delimitació de la zona de flux preferent (ZFP) partint dels resultats del model hidràulic corresponent a la situació actual i per a un període de retorn de 100 anys, s’ha procedit a fer la delimitació de la zona d’inundació greu (ZIG) per a T100, segons l’establert a la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic. També, a partir dels resultats del model hidràulic s’ha dut a terme la diagnosi dels punts singulars inventariats, determinant el seu grau d’afecció fluvial, així com la seva capacitat hidràulica en el cas de les estructures.
En la fase de prognosi s’han definit les propostes d’actuació per millorar la problemàtica dels trams o punts més desfavorables detectats a la diagnosi realitzada, des del punt de vista de riscos naturals i de conservació i millora del patrimoni natural, les quals perseguien el doble objectiu de poder reduir i gestionar els riscos associats als episodis de crescudes i inundacions i alhora preservar i/o millorar l’estat ecològic a la conca.
S’ha aplicat una metodologia d’anàlisi multi-criteri basada en paràmetres objectius per poder valorar les diferents alternatives d’actuacions estudiades des dels punts de vista de reducció del risc d’inundabilitat, ambiental, aspectes econòmics i socials, així com la factibilitat tècnica de les actuacions. Els àmbits i actuacions finalment escollides permetran en futures fases, el desenvolupament de les solucions a nivell de projecte executiu per tal de dur a terme la seva implantació al territori, millorant les condicions d’inundabilitat dels usos existents i millorant la qualitat hidromorfològica de les masses d’aigua i del seu entorn.
Altres exemples d’estudis d’inundabilitat desenvolupats per ABM són l’estudi d’inundabilitat del nucli de Vic, l’estudi d’inundabilitat del nucli de Manlleu, vil·la situada just al costat del marge esquerre d’un meandre molt tancat del riu Ter o bé l’estudi del meandre del riu Aranzadi a Pamplona, un estudi d’inundabilitat l’objectiu del qual era poder dissenyar l’ús de tots aquests terrenys naturalment inundables com a parc urbà
Un altre exemple d’estudi d’inundabilitat de major abast és la Planificació de l’Espai Fluvial de la conca del riu Fluvià el qual inclou, de fet, estudis hidràulics o de risc d’inundació d’un total de 130 km de cursos fluvials d’aquesta conca.
Termes municipals inclosos a l’estudi:
13 Municipis
Longitud de cursos fluvials estudiats:
116 km (88 km del riu Muga i els seus afluents, 21 km dels cursos de la Mugueta/rec Madral, 7 km del rec Sirvent)
Feines realitzades:
– Caracterització de la conca i del medi fluvial
– Diagnosi hidràulica de les condicions del risc d’inundació (estudi hidrològic de cabals d’avinguda, models hidràulics 1D i 2D dels cursos estudiats)
– Delimitació de zones inundables i figures de zonificació fluvial
– Estudis d’alternatives d’actuacions (3 àmbits, 12 alternatives preliminars)
– Definició de les actuacions i valoració econòmica de les alternatives seleccionades a incorporar al PGRI amb un cost estimat per les obres de 14 milions d’euros.
Client: Agència Catalana de l’Aigua
Anys: 2018-2020
Conca de la Muga (Alt Empordà)
