Projecte de millora de la inundabilitat de l’estany i de la Sèquia de Sils

Història de l’estany de Sils

L’estany de Sils és un espai natural emblemàtic ubicat a la part baixa de la plana de la Selva, en una zona sense drenatge natural, on es recullen les aigües provinents de les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola.

Havia arribat a ser la llacuna més gran de Catalunya, ocupant aproximadament 360 ha. Des de l’edat mitjana es van anar duent a terme actuacions de dessecació per evitar malalties a causa de l’aigua estancada i per aprofitar els terrenys pel conreu i la ramaderia. Les darreres obres hidràuliques van tenir lloc a l’any 1851, amb la construcció de la Sèquia de Sils, i des d’aleshores l’estany només apareixia ocasionalment en èpoques de pluges intenses.

Entre els anys 1998 i 2002 es va recuperar la llacuna gran de l’estany i es va formar un nou aiguamoll (llacuna petita o filtre verd) que s’utilitza com a tractament terciari de l’EDAR de Sils-Vidreres. També es va recuperar la vegetació de ribera, així com la preservació dels Prats de Dall, que acullen una gran riquesa florística i faunística.

Estat actual de l’espai natural

Actualment l’àmbit de l’estany de Sils inclou la llacuna permanent de Sils, els terrenys inundables circumdants (uns 45ha) i 7 km de cursos fluvials (Sèquia de Sils i riera de Santa Maria).

Una gran part dels terrenys circumdants són els anomenats Prats de Dall, un prat humit seminatural situats a la dreta de la Sèquia de Sils. En aquests prats hi domina el canyís, espècie que no deixa desenvolupar la vegetació pròpia ja que presumiblement els Prats queden inundats massa sovint i afavoreix aquesta espècie en contra de les pròpies de la zona.

La cubeta ocupada per l’estany de Sils rep aportacions hídriques de diverses rieres i desaigües i de l’aportació provinent del filtre verd de la depuradora de Sils. Actualment aquest filtre treballa irregularment fent que l’aportació d’aigua a l’estany també sigui irregular. Aquest funcionament eventual també impedeix al tractament obtenir un rendiment adequat i que l’aigua de sortida no assoleixi la qualitat desitjada.

A més, entre els anys 2009 i 2010, es va dur a terme el dragat de la sèquia de Sils. Aquest fet va provocar un canvi important en relació als fluxos d’aigua de l’entorn, empitjorant les condicions d’inundabilitat de l’estany, amb risc d’afectar significativament les espècies de flora i fauna.

Per aquests motius ha estat necessari identificar totes les problemàtiques en relació a l’empitjorament de la inundabilitat de l’estany per resoldre-ho mitjançant les actuacions més adients.

Necessitats hídriques de l’estany

Per estimar l’aportació d’aigua necessària per mantenir la inundabilitat de l’estany, s’ha calculat el balanç hídric de la zona.

Segons l’anàlisi de la topologia del terreny i simulant diferents cotes d’elevació s’ha establert la cota d’inundació dels estanys més idònia. Es proposa com a cota de referència i d’explotació la 65,6msnm, que ocupa un 30% de les 12,32 ha de la conca de l’estany. Aquesta cota d’aigua permet inundar gran part dels terrenys del marge esquerre de la Sèquia de Sils amb una afectació mínima als terrenys del marge dret. No obstant, s’estableix com a cota màxima de disseny la 66,00 msnm, que ocupa un 49% de la conca de l’estany, i que recupera l’aspecte que mostrava l’estany a principis del segle XXI.

L’anàlisi del temps de residència de l’aigua als estanys depèn de molts factors (temperatura, fauna, flora, evaporació, pluja…). Per tal d’obtenir els volums de renovació, s’ha establert una taxa diària de renovació de l’aigua del 2,5% per a tot el volum d’aigua de l’estany. Això suposa que el temps d’estada sigui de 40 dies. Aquesta renovació hauria de garantir que els nivells d’oxigen dissolt a l’aigua es mantinguessin en un valor adequat.

I finalment els resultats dels balanços hídrics avaluats estimen una demanda d’aigua anual de 404.391,46 m ³/any per un any de pluviometria mitjana (614 mm/any) i de 410.028,84 m³/any per un any de pluviometria baixa (435 mm/any).

Per assolir la cota màxima de disseny s’estableix que la demanda diària necessària és de 1.250 m³/dia.

Propostes d’actuacions per la millora de la inundabilitat de l’estany

A partir de l’estudi de tots els factors i mitjançant un anàlisi multicriteri s’han avaluat les alternatives per garantir el bon estat ecològic de l’estany. L’estudi conclou que la millor alternativa per la millora de la inundabilitat de l’estany de Sils és la combinació de l’aportació d’aigua des del terciari de la depuradora de Sils-Vidreres i la captació directa de la Sèquia de Sils.

Per aquest motiu es preveu una remodelació integral del filtre verd per garantir l’aportació constant a l’Estany amb la qualitat desitjada. El nou filtre verd es dissenya per el cabal de disseny anteriorment calculat de 1.250 m³/s, i coincident amb la màxima demanda d’aportació a l’Estany. Es preveu que l’aportació des del filtre verd sigui l’aportació preferent.

Per disposar d’una aportació alternativa al filtre verd, s’efectuarà una nova captació a la Sèquia de Sils per canalitzar aigua de la Sèquia cap a l’Estany. Les conduccions provinents de la captació de la Sèquia de Sils també es dissenyen per un cabal de 1.250 m³/s.

A la sortida de l’estany existeix una comporta basculant amb la funció de fixar l’altura de la làmina d’aigua dins de l’estany. No obstant, i degut a l’erosió esdevinguda en els marges de l’entorn on s’encaixa la comporta existent, l’aigua desborda pels laterals de l’estructura, inutilitzant el mecanisme. Per aquest motiu es preveu la instal·lació d’una nova comporta basculant motoritzada i es formaran noves motes amb terres als laterals de l’estructura per garantir-ne la funcionalitat.

Actuacions complementàries

Els anomenats Prats de Dall són una extensió de terreny dins l’àmbit de l’estany de Sils que requereixen l’acció humana per mantenir-los, però que a la vegada acullen una gran riquesa florística i faunística.

A part de l’aigua de pluja, actualment reben l’aigua a través d’un canal de l’obra de drenatge de les vies del ferrocarril properes. Per controlar correctament l’aportació d’aigua i afavorir espècies de més valor ecològic es proposa reperfilar l’eix de drenatge principal.

Alhora es formaran petits gorgs per embassar l’aigua tot creant ecosistemes aquàtics efímers. Per evitar l’erosió dels talussos del reg es revegeteran amb espècies halòfites. També es realitzarà la plantació d’espècies arbòries i arbustives de ribera a un dels marges del reg. Només es preveuen les plantacions al marge dret per mantenir la insolació del reg, necessària per les espècies presents en aquest espai.

Per altra banda, es construirà un nou sistema de drenatge profund amb tubs drens, per afavorir la infiltració i desguàs dels punts més entollats.

També es preveuen frontisses hidràuliques naturalitzades per regular el flux, tant el que prové de l’obra de drenatge de la via del tren, com en el cas que sigui necessari aportar aigua de la Sèquia cap a aquest entorn.

I finalment, per conèixer les cotes de l’aqüífer endorreic i afavorir una millor gestió del sistema Estany-Sèquia es preveu la instal·lació d’una xarxa de piezòmetres. Addicionalment, aquesta xarxa de piezòmetres comptarà també amb una estació meteorològica.

Enginyeria per afrontar el canvi climàtic

A ABM dissenyem solucions per al territori basades en l’enginyeria de l’aigua i del territori. Treballem per oferir solucions que preservin la qualitat mediambiental, i alhora, potenciïn la biodiversitat i la supervivència de la flora i la fauna autòctones.

Entre alguns dels projectes de caire similar que hem ideat, en destaquem “Projecte de millora de la inundabilitat de la maresma de les Filipines – Remolar”, “Projecte constructiu i direcció de les obres de la modificació geomètrica de la resclosa de la “Preparación Textil” a Ripoll per la millora de les condicions de desguàs dels rius Ter i Freser”, el “Projecte constructiu i direcció d’obra per a la recuperació de la connectivitat al riu Ter a l’entorn de la resclosa de la Pilastra”, entre d’altres.

En un context d’emergència climàtica, dissenyem solucions d’enginyeria adaptades al canvi climàtic i que afavoreixin la supervivència dels ecosistemes autòctons.